|
|||||||
|
|
|
|||||
|
|
|||||||
MANIFEST
DE LA XARXA CIUTADANA PER UNA SOCIETAT SENSE EXCLUSIONS
Arrel de la
vaga de fam i el tancament de més de 800 immigrants “sense papers” a
diferents esglésies de Barcelona, el Col.legi d’ Advocats, el Col.legi de
Periodistes i la Fundació CIDOB van convidar el passat 9 de febrer als Col·legis
Professionals, a les Universitats i a distintes Entitats, Grups i Associacions cíviques
a trobar-se per tal de posar en comú una reflexió sobre la immigració i la
situació concreta de reivindicació per part dels immigrants tancats.
La crida va
tenir bon ressò i en el decurs de la trobada es va fer palesa la necessitat de
donar una resposta a la problemàtica
amb accions tant a curt com a més llarg termini, mitjançant una xarxa formada
per les entitats convocades i convocants de la trobada i oberta a totes les
persones i entitats que s’ hi vulguin adherir. Des de la XARXA CIUTADANA PER
UNA SOCIETAT SENSE EXCLUSIONS,
Creiem que:
Essent el
dret a emigrar un dret internacionalment reconegut que, si bé no té com a
correlatiu un dret a immigrar, cal que es respecti aquest darrer observant-se
els principis bàsics que orienten un estat de dret, basat en el drets
fonamentals de la persona i en la seva dignitat com a tal. En cas contrari es
posarien en dubte les pròpies regles d’aquest estat de dret , que tant agrada
invocar..
Espanya és
un país amb una pressió migratòria baixa i una taxa d’ immigració molt
baixa en comparació amb altres països europeus, i més encara si ho comparem
amb països pobres i molt més pobres, per la qual cosa Espanya està en
condicions d’ integrar adequadament al col·lectiu d’ immigrants, calent només
voluntat política per fer-ho. La immigració sorgeix, encara que es vulgui
amagar, com a resposta a les immenses desigualtats econòmiques a
nivell global, essent un moviment provocat per aquestes i que augmentarà
en la mesura en què aquestes diferències s’incrementin. Les solucions les
trobarem en el camp de la justícia social i no en mesures policials i/o de
tancament de fronteres. Per això
tots els sectors socials hauran de vetllar per l’ eliminació de qualsevol
tipus de discriminació legal i social, que pugui afavorir actituds xenòfobes i
excloents.
La
legislació interna en matèria d’estrangeria des de la Llei 7/85
neix amb un marcat caràcter inconstitucional, que perdura i s’ agreuja
amb la recent Llei 8/2000, posant en qüestió les pròpies regles de l’ Estat
de Dret, a la qual s’hi suma una interpretació molt restrictiva de la llei i
una aplicació de la mateixa en la pràctica plena d’ obstacles administratius
i burocràtics, que afavoreixen les arbitrarietats tant en la tramitació ordinària
dels permisos com en els processos de regularització
Les borses
de treballadors irregulars són, en bona mesura, una conseqüència directa de
la ineficàcia de la pròpia Administració a l’ hora de tramitar les sol·licituds
formulades pels empresaris amb voluntat/necessitat de contractar treballadors
estrangers, ja que la resposta de l’ Administració a aquestes sol·licituds
de permisos es feia esperar injustificablement un mínim de vuit mesos fins a
dos anys. Són les mateixes
organitzacions patronals les que exigeixen una solució real a aquesta situació.
L’única resposta que l’ Administració ha vingut donant a aquest problema
és la legalització dels estrangers que ja es trobaven en territori espanyol ,
incloent-los en els contingents, amb l’ objectiu de cobrir una necessitat
palesa, però sempre negada, de mà d’obra. Fou, per tant,
la pràctica administrativa la que determinà que de fet, l’ única
manera d’ aconseguir un permís de treball
i residència a Espanya era entrant sense permís per acollir-se després
als contingents.
Per tot això
creiem que els tancaments a les esglésies per part d’ aquests treballadors/res
són una reivindicació justa i adequada,
mereixedora d’una resposta
immediata per part del Govern que no hauria de recórrer en cap cas a les
expulsions i que hauria de saber donar una solució de caràcter general, en
benefici de la convivència pacífica a les nostres ciutats i pobles,
Davant de
tot això, i veient que els professionals, els acadèmics i les entitats cíviques,
no ens podem quedar, en situacions tant greus, de braços plegats, proposem les
següents accions a curt termini,
·
Interpel·lem
al Ministre de l’ Interior per tal de que aclareixi la seva postura i es
pronunciï urgentment en quant a les mesures que adoptarà per acabar amb les
borses de treballadors irregulars i posar fi a la situació d’ explotació i
exclusió a què es troben sotmesos. És del tot inadmissible i intolerable que
es doni com a resposta , tal i com manifestà l’anterior Ministre de l’
Interior a una emissora radiofònica, que haurem d’ acostumar-nos a conviure
amb immigrants irregulars. Aquest tipus de manifestacions revelen una incoherència
i contradicció absoluta en el discurs, ratllant la hipocresia al manifestar
seguidament que cal evitar la xenofòbia i intentar la integració social dels
estrangers quan, per part del govern, es fa i es fomenta dia
a dia tot el contrari.
·
Activar
mecanismes d’ actuació i de resposta immediata per tal de trobar llocs dignes
on puguin viure i treballar les persones que actualment es troben tancades a les
esglésies. Proposta d’iniciar una campanya d’acolliment”.
Considerem també que mesures a mitjà
i llarg termini són imprescindibles per tal de redreçar la visió negativa,
que des del Govern s’ ha promogut, del fenomen migratori:
·
Fer
veure i entendre a la societat en general que el fenomen de la immigració no és
un fet esporàdic ni negatiu i tampoc nou, mitjançant diversos mecanismes:
difusió de publicacions ja existents, exposició fotogràfica a càrrec de la
UPFC (Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya)
·
Promoure
mesures per implementar la Carta Europea per la Salvaguarda dels Drets Humans a
la Ciutat acordada a Saint Denis el 18 de Maig del 2000 i signada per Barcelona
i altres municipis catalans, per
tal de promoure la integració de la població més desfavorida a través de l’ Administració local. Proposta d’ endegar
una campanya d’apadrinament” a l’estil de la que s’està duent a terme a
Saint Denis (França).
·
Petició
al Fòrum Universal 2004 per tal que en la seva actuació urbanística es
contempli la possibilitat de construir habitatges de lloguer als quals tinguin
accés els sectors menys afavorits de la població. Promoure un ús més públic
del sòl i la cultura de lloguer.
·
La
celebració d’ una Jornada entre els Directors dels mitjans de comunicació
(responsables de les informacions que es transmeten a través dels seus mitjans)
amb ONGs i els immigrants per tal d’ establir una comunicació i fonts
directes d’ informació. Continuar amb la campanya educativa dirigida als
mitjans de comunicació “No em diguis il·legal” i altres de similars amb
l’ objectiu d’aconseguir un tractament mediàtic més objectiu i menys
alarmista del fenomen migratori.
·
Promoure
i recolzar iniciatives de desobediència civil, front a situacions atemptatòries
a la dignitat de les persones.
Barcelona
20 de febrer del 2001
·
Col.legi
d’Advocats de Barcelona
·
Xarxa Europea de Dones Periodistes
·
Col.legi de Directors de Cinema de Catalunya
·
Associació de Periodistes Europeus
·
Associació de Dones Periodistes de Catalunya
·
Col.legi d’Aparelladors i d’Arquitectes Tècnics de
Barcelona
·
Col.legi Oficial de Metges de Barcelona
·
Mans Unides
·
Proyecto Local
·
Centre d’Estudis Africans
·
UPIFC (Unió de Professionals de la Imatge i Fotografia de
Catalunya)
Nota: Si us voleu adherir a la
xarxa i al manifest, només cal que ho feu saber a través del Col.legi de
Periodistes enviant missatge a col.legi@periodistes.org
o per qualsevol altre conducte.
NOTA DE PRENSA
MANIFIESTO 2000 "HAGAMOS DEL MUNDO LA TIERRA DE TODOS"
La tierra pertenece a todos sus habitantes, pero unos pocos acaparan sus riquezas. Nosotros, habitantes del Norte, salimos a la calle para manifestar nuestra disconformidad con esta situación para hacer saber a los poderes públicos y privados, a los responsables políticos, a la opinión pública, que no queremos habitar un club privado del que están excluidos miles de millones de personas. En consecuencia,
DENUNCIAMOS: El injusto reparto de los bienes de la tierra que condena a la pobreza a más de 1.500 millones de personas, exluyéndolas de unos avances y derechos que pertenecen a todos.
DENUNCIAMOS: Unas estructuras sociopolíticas y económicas que, en lugar de corregir las desigualdades, mantienen y perpetúan la injusticia.
DENUNCIAMOS: La insensibilidad de los poderes públicos y de gran parte de la ciudadanía ante la situación de las mayorías excluidas, tanto en el Norte como en el Sur.
DENUNCIAMOS: La expulsición de campesinos y comunidades indígenas de unas tierras que les pertenecen, condenándolos al desarraigo y a la indigencia.
DENUNCIAMOS: El pago de los intereses de la deuda externa contraída de forma irresponsable e irregular por algunos dirigentes.
DENUNCIAMOS: Nuestros hábitos de vida consumistas e insolidarios.
DEMANDAMOS: Que los organismos internacionales garanticen el acceso de todas las personas a los bienes.
DEMANDAMOS: La condonación de la deuda externa de los países más pobres y que estos recursos se inviertan en desarrollo.
DEMANDAMOS: El incremento de los fondos dedicados a cooperación.
DEMANDAMOS: Unas garantías de acceso a las tierras de los campesinos y el reconocimiento de los derechos de las comunidades indígenas sobre las mismas.
Por todo ello: Nos comprometemos a utilizar las vías de participación ciudadana para contribuir al restablecimiento de una estructuras justas. Sólo el compromiso de la mayoría en los ámbitos públicos y privados HARA DEL MUNDO LA TIERRA DE TODOS.
Para dar testimonio de la situación de los campesinos salvadoreños y como compañera en sus reivindicaciones, estuvo con nosotros los días 11 y 12 de febrero, Teresa García de la Rasilla, religiosa de la Asunción.
Para cualquier consulta o ampliación de información, pueden contactar con:
MANOS UNIDAS
Marisa Alvaro
Pl. Comunión de San Esteban 1, bajo - 46003 Valencia (España)
Medios de Comunicación Tel. 96 391 91 29
